Característiques.

Després d’haver estat torrats, és quan els grans de cafè es converteixen en una font d’experiències que traslladen els nostres sentits a un conjunt d’aromes, sabors i textures inimaginables. Així, una tassa de cafè pot desprendre milers de característiques sensorials diferents que podem detectar amb un aprenentatge pautat i molta pràctica.

Característiques Olfactives:

Abans de degustar el cafè és important saber apreciar la seva olor, ja que aquest és un dels condicionants de gust. Basant-nos en aquest producte, hem de concentrar-nos per prendre atenció a les següents particularitats:

Curiositat: un expert pot detectar fins a 4.000 olors diferents.
Fragància: la determina la varietat de la planta, la terra de cultiu i el seu benefici. Podem reconèixer essències florals, afruitades, vegetals i d’herbes.
Aroma: característica final que s’obté durant el procés de torrefacció en el que hi apareixen més de 700 components aromàtics, varietats que poden classificar-se en: fruits secs, caramel, xocolata, xarop i cereals.
Regust: és la sensació i el conjunt de gustos que romanen a la boca després de provar el cafè. És doncs, en aquest moment quan percebem els compostos derivats del procés de destil·lació: terprens, espècies i carbons.

Característiques Gustatives:

En tots els cafès hi podem trobar la suma dels quatre sabors bàsics que detecta per l’òrgan que els perceb: dolç, salat, àcid i amarg. És important remarcar que sol existir una associació errònia quan parlem del cafè i la seva acidesa; ja que aquesta característica no repercuteix negativament en el resultat final del producte sinó tot el contrari. És, precisament, aquesta particularitat el que expressa i determina la seva vivesa i personalitat.

Característiques Tàctils:

El cos del cafè, sensació causada per la densitat de la beguda, és essencial a l’hora de valorar una tassa de cafè. Així, podem dir que un cafè és greixós o mantegós, llis o prim, o aigualit en funció de la seva quantitat/proporció en greixos i olis.

Més sobre cafè

Juntament el tè, el cafè és la beguda estimulant més consumida arreu del món. A banda del seu efecte més conegut popularment (energètic/vigoritzador), aquest aliment conté principis actius importants com són les sals minerals (potassi, sodi, calci, magnesi), que activen la seva acció diurètica; àcids orgànics i vitamines (B1, B2, B3, B5 i B6) entre altres.

El cafè (coffea) és la planta que produeix com a fruit l’anomenat cafè. L’origen d’aquest arbust el trobem al continent africà, tot i que el naixement de les seves dues varietats existents es situa en regions diferents. La coffea aràbica, cultivada des d’un període més antic, va ser trobada a Abissínia (Etiòpia); en canvi, la coffea canephora o robusta a l’antic Congo Belga (República Democràtica del Congo).

Cada cafè (coffea) pot viure fins a 50 anys, encara que el seu cicle productiu no s’inicia fins al segon o tercer any de vida de la planta. Arribada aquesta edat, s’estima que la floració de cada arbust sol ser al voltant de les 30.000 flors anuals, d’on sorgiran les cireres o drupes, nom amb què es denomina el seu fruit. El gra de cafè s’ha d’extreure de l’interior i és en aquest moment quan un pot diferenciar de quina planta prové en funció del seu color: quan tendeix a una tonalitat verdosa serà cafè aràbica, i quan aquesta sigui grisosa, serà robusta.